14,2 km, D+ 1.298 m.
10-07-2011
8:45h. 1.200 m Saldes. Tot està preparat, ja fa estona que escalfo i estiraments. Ja ens criden que tots els participants passin pel control del sportident i ens col·loquem a la graella de sortida. El solet ja escalfa però l’aire es fresc, tot i així em poso no massa davant i a l’ombra i toca esperar l’hora de sortida, que es fa eterna. Em trobo l’Antonio Buqueras, company de club. Les 9h comença, pels carrers de Saldes s’enfila un correbous de més de 300 espartans amb un únic objectiu, superar els 1.298 m de desnivell en menys de 9km, al més pur estil Cuita al Sol o més. S’acaba els carrers i comença pista tot seguit ja el senderó pujant fort i comencen els 1ers embussos, pel meu cap penso: - tenia que haver-me posat més avant a la sortida!. Començo a avançar gent, ja que son pocs els Km que puc córrer ja que la pendent ho permet i s’ha d’aprofitar. Passat els embussos de gent, ara s’avança en fila formant els primers grups de gent, arribo al mirador del gresolet 1.567 m. M’enfilo fins al refugi Lluís Estasen, passat aquest una treva de 300 m
corrent i comença la destralada, m’agafo els quàdriceps per empènyer i amunt. Pràcticament 1.000 m de desnivell des del refugi fins el Pollegó Superior, on des del Coll del Verdet començo pràcticament de 4 grapes ja que les cames no responen i necessito tirar de braços agafant-me a les preses i fissures de la paret de la canal que s’enfila sinuosa fins l’ avant-cim. Entre presa i presa de roca, sorpresa! Toco dins una fisura un grapat de gel, ahir va caure calamarsa aquí dalt i encara s’aguanta, fa fred, al meu sensor dèrmic calculo que dec estar a uns 12 ºC. Ja sóc d’alt! 1h45min, buff! Per fi, ara queda la baixada fins la enforcadura, delicada, amb centenars de roques en sable apuntant cap els meus genolls. Arribo a la enforcadura, em tapo els genolls pujant els compressors dels bessons i em lligo fort les trabuco i avall tartera! Amb estil telemark, vaig clavant els talons i els turmells dins el riu de pedres. S’acaba la tartera i m’endinso dins un bosc on la pendent no afluixa, això m’obliga a frenar una mica per no estavellar-me contra algun boix, les arrels de pi fan la guitza provocant alguna que altre relliscada. Ja vec Saldes, queda un 1Km, l’última apretada, ara queda una pista i un camí estret ziga-zaga. Arribada! 2h24min.