Nutrisport XM Duathlon Series by BUFF

21-08-2011
LasPaúles (Ribagorça) 1436m.
Dissabte 20, 0:20h pernocto al pàrquing, amb música de fons que se sent de la plaça del poble en motiu de la festa major. Al principi toca un grup fent versions de Led Zeppelin, Neil Young, Rory Gallagher, etc, rock & blues & roll, per a mi perfecte, com m’agrada la música m’adormo plàcidament.

Diumenge 21, 7:00h, encara se sent música de la plaça, aquest cop electrònica i un pèl insoportable per dormir, però com es hora de llevar-se ja va bé.
Em vaig a buscar el dorsal i el xip. Anant a la taula de lliuraments de dorsal, em quedo flipat en veure tot el muntatge d’inflables, tancats, publicitat, carpes... sembla un campionat mundial!

8:30h, escalfo carretera amunt i avall, comprovant que la maquinària rodi amb suavitat i els canvis de marxes funcionin correctament.
9:30h, sortida! 1,5km neutralitzats de carretera de baixada fins la cota 1350 m i fins sortir a una pista de cop bruscament a la dreta, amb graveta on hi ha una primera caiguda d’uns corredors passats de frenada. Enfilo ja amunt per pista pedregosa fins arribar al nucli de Neril, 1478m. 2 km de pujada intermitent alternant amb pista plana fins als 1630m, ja des d’aquí la pujada es fa constant fins la transició a 1957m, la Collada Tucarroya. Temps 00:47:08. Aparco la bici al seu lloc, entro en posició 59è. Comença tram a peu amb 2km amb poc desnivell, que m’ajuda a posar la músculs de les cames a lloc, em trobo bé, i amb bon ritme recupero posicions. Comença la pujada forta, fins ara per prats i segueixo trepitjant herbassar i algun tram rocós, molta pendent i ara es nota que les cames van al límit! m’enfilo per una carena ampla, més tard la carena s’estreny fins assolir el primer cim, 2412m, planejo per un tram tècnic i pedregós. Passo un coll i torno a pujar, sostre de la cursa, 2576m Tozal del Sellant, baixo fort fins un coll, torno a pujar aquest cop crestejant per un tram caòtic tarterós de pedra pissarra, faig de seguit 3 cims de 2500m, torno a baixar a un altre coll i m’enfilo fins un altre cim, 2512m, ja a partir d’aquí baixo fort fins a la transició, Collada Tucarroya. Després de baixar per fortes pendents tinc la planta dels peus sobrescalfada de la fricció de la herba dels prats, ja tinc ganes d’agafar la bici un altre cop. Entro a la transició en posició 37è, 01:42:07. El tercer tram, comparteix 3 km del 1er tram amb bici, de baixada aquest cop, torna a pujar 1km més 2km de pujades i baixades amb un tram molt bonic per un bosc amb molta pendent més de un 30%, torno a pujar una mica i començo un tram tècnic per un senderó pedregós i argila seca, fins creuar un rierol, passat aquest 500m de bici al coll per un senderó amb molta pendent. Prenc una pista encimentada molt dura, ja que estic a prop del poble i això no s’acaba, vaig al límit i trec tot el que em queda empenyent els pedals dret a la bici. Tram de baixada fins el poble i creuo la meta el 51è amb el temps de 03:03:56.

http://www.ocisport.net/ocisport.php?menu=videos&m=g

Cursa Pedraforca - Saldes 2011
14,2 km, D+ 1.298 m.
10-07-2011

8:45h. 1.200 m Saldes. Tot està preparat, ja fa estona que escalfo i estiraments. Ja ens criden que tots els participants passin pel control del sportident i ens col·loquem a la graella de sortida. El solet ja escalfa però l’aire es fresc, tot i així em poso no massa davant i a l’ombra i toca esperar l’hora de sortida, que es fa eterna. Em trobo l’Antonio Buqueras, company de club. Les 9h comença, pels carrers de Saldes s’enfila un correbous de més de 300 espartans amb un únic objectiu, superar els 1.298 m de desnivell en menys de 9km, al més pur estil Cuita al Sol o més. S’acaba els carrers i comença pista tot seguit ja el senderó pujant fort i comencen els 1ers embussos, pel meu cap penso: - tenia que haver-me posat més avant a la sortida!. Començo a avançar gent, ja que son pocs els Km que puc córrer ja que la pendent ho permet i s’ha d’aprofitar. Passat els embussos de gent, ara s’avança en fila formant els primers grups de gent, arribo al mirador del gresolet 1.567 m. M’enfilo fins al refugi Lluís Estasen, passat aquest una treva de 300 m corrent i comença la destralada, m’agafo els quàdriceps per empènyer i amunt. Pràcticament 1.000 m de desnivell des del refugi fins el Pollegó Superior, on des del Coll del Verdet començo pràcticament de 4 grapes ja que les cames no responen i necessito tirar de braços agafant-me a les preses i fissures de la paret de la canal que s’enfila sinuosa fins l’ avant-cim. Entre presa i presa de roca, sorpresa! Toco dins una fisura un grapat de gel, ahir va caure calamarsa aquí dalt i encara s’aguanta, fa fred, al meu sensor dèrmic calculo que dec estar a uns 12 ºC. Ja sóc d’alt! 1h45min, buff! Per fi, ara queda la baixada fins la enforcadura, delicada, amb centenars de roques en sable apuntant cap els meus genolls. Arribo a la enforcadura, em tapo els genolls pujant els compressors dels bessons i em lligo fort les trabuco i avall tartera! Amb estil telemark, vaig clavant els talons i els turmells dins el riu de pedres. S’acaba la tartera i m’endinso dins un bosc on la pendent no afluixa, això m’obliga a frenar una mica per no estavellar-me contra algun boix, les arrels de pi fan la guitza provocant alguna que altre relliscada. Ja vec Saldes, queda un 1Km, l’última apretada, ara queda una pista i un camí estret ziga-zaga. Arribada! 2h24min.

2a Cursa de Les Roques

HORTA DE SANT JOAN
07 novembre 2010

Tenia pendent tornar a Horta per a córrer en un zona espectacular, paisatge de roques i boscos. On em sento com a casa. Ja fa més 1 i mig que hi vaig estar per feina, encara recordo aquells dies tristos on jo i els meus companys varem treballar dur per que el foc no s’escampés més, resignats per el succeït en aquest maleït incendi, per els que ja no estan.

Són les 8h, em desperto, dins la furgo, al pàrquing dels corredors i esmorzo. Vaig a buscar el pitrall, pel camí trobo moltes cares conegudes, i xerro. El cel es gris i cau un breu ruixat que mulla tot una mica. Em trobo amb Santi, amic amb qui comparteixo entrenaments i curses, escalfem abans de la sortida. Fa una mica de fred i humitat.
A la sortida tothom preparat, i de sobte surt un home disfressat de Papa Benet XVI i ens beneeix quan sortim, quin fart de riure! Començo baixant del poble, per un bosc amb camí ample. Comença la primera pujadeta, crestejo una carena rocosa amb algun pas tècnic entre llastres i rostolls cremats. Baixo a creuar el Canaletes, sense perdre de vista en Santi, que manté un bon ritme i anem avançant algú de tant en tant. Comença la pujada a Roques Cambretes per una llosa per on baixa l’aigua i esta plena de verdet, cal anar amb compte rellisca força.
Segueixo pujant, sender amb passos tècnics i grimpades, encara queda molt, pujo fins al Coll de La Gilaberta i tot emboirat fins a la Font del Montsagre d’Horta tot fent alguna baixadeta enmig de un bosc magnífic i trams de sendera alegre que es podia córrer bastant. Passat aquest punt, el sostre de la cursa, inicio la gran baixada molt tècnica i compromesa, el pujador d’en Valero, després pista de terra que em durà a tornar creuar un altre cop el Canaletes. Durant aquesta baixada he d’afluixar una mica, tinc flato. Començo a pujar Santa Bàrbara, l’últim tram de forta pujada, el flato marxa, trotant suau em recupero i em trobo amb gent que m’havia passat i en Santi, segueixo amb ells una estona, la part més dura estava apunt d’arribar, em trobava bé de forces i crec que era el moment de fer l’últim esforç, el moment clau per la escapada. M’enfilo per la cresta rocosa amb molta pendent, m’agafo els genolls i amunt, passes llargues i sense pausa. Un cop a dalt, sense parar, avall com isard, sense manies, em trobo bé i amb forces, molta pedra petita i bancals fent ziga-zaga. Un cop passat Sant Salvador només em queda pujar a Horta, per asfalt, uns 2 km, massa km asfaltats per a mi, jejeje..., la pujada enmig dels carrerons es fa eterna, val la pena i apreto fins al final, gràcies als ànims de la gent, crits i aplaudiments, fins i cridaven el meu nom (ah, esclar, penso, porto el meu nom a la esquena, jejeje). Final, arribo a la plaça, 02:50:40, 46è de la general.
Sobretot, gràcies a la organització: senyalització, avituallaments, suport logístic, voluntaris (incansables i sempre donant ànims i indicacions) i la botifarrada final... bona gent per tot arreu, com la cursa anterior a Tivissa, per a mi les millors curses es fan a TERRES DE L’EBRE!

SALOMON XM Duathlon Series® Queralbs, 26 de setembre 2010

Queralbs, 6:50 sona el despertador a la furgo. Somi! amunt! a fora 2ºC, buff!!

Esmorzo, preparatius i cap a la sortida. escalfo en pujada 15 min. 7:30 ja hi havien 300 persones a la meta! em col·loco a la dreta. 8:00 sortida, els 300 que tenia davant van sortint, els 100 primers ja deuen portar 1km, no m'estranya amb tanta gent inscrita! uns 600 espartans. Vaig fent, avançant gent i aguantant el ritme, no em vull desgastar massa amb la bici. Arribo a Fontalba transició a 9:14 h, el 223, perdo molt de temps; que si els pals, el paravent, l'avituallament, me n'adono que m'han passat ja molta gent, començo a remuntar, forçant massa, crec, després ho pagaré, Puigmal 10:28 h, el 191 lloc. Efectivament, baixant molt bé fins a 2400 m, comencen rampes isquios dret, ja estem!! pel meu cap, diu: Albert, no entrenes prou!!. Em paro, estiro, em passa un fart de gent, fins a Núria, el 306 lloc, passat Núria em recupero i començo a tirar fort, 100 m D+ i després puja i baixa amb tram planer i molt bo per córrer, passo força gent. Arribo a Fontalba de nou, 2a transició, vec forces bicis al parc, vinga Albert! cap a vall, m'esperen 11 km de descens per pista, alguns trams pedregosos i delicats, sobretot si vas a més de 40 km/h. Abans de baixar, em diuen que vagi en compte que hi ha una ambulància, hi ha ferits. Vaig baixant, rapidet, bombejant els frens estil ABS, vull arribar sense prendre mal, sobretot. Em passen tres kamikazes, amb bici doble suspensió, esclar, els que he deixat enrere corrent abans. A mitja baixada em trobo l'ambulància, em fan afluixar, a sobre el meu cap l'helicopter apunt de evacuar un noi estirat a terra, deu nidó, està fotut el noi, quina pinya (a la meta algú comenta que se li havia sortit la roda del davant!). A partir d'això, encara poso més seny, i m'ho prenc com una aventura, m'oblido que estic en una cursa, ja arribaré. Entro a la meta el 259 lloc amb 4:17:39, em sento molt bé, he passat un bon dia, la meva primera duatló d'alta muntanya. L'any que ve tornaré, però amb més forces.