Nutrisport XM Duathlon Series by BUFF

21-08-2011
LasPaúles (Ribagorça) 1436m.
Dissabte 20, 0:20h pernocto al pàrquing, amb música de fons que se sent de la plaça del poble en motiu de la festa major. Al principi toca un grup fent versions de Led Zeppelin, Neil Young, Rory Gallagher, etc, rock & blues & roll, per a mi perfecte, com m’agrada la música m’adormo plàcidament.

Diumenge 21, 7:00h, encara se sent música de la plaça, aquest cop electrònica i un pèl insoportable per dormir, però com es hora de llevar-se ja va bé.
Em vaig a buscar el dorsal i el xip. Anant a la taula de lliuraments de dorsal, em quedo flipat en veure tot el muntatge d’inflables, tancats, publicitat, carpes... sembla un campionat mundial!

8:30h, escalfo carretera amunt i avall, comprovant que la maquinària rodi amb suavitat i els canvis de marxes funcionin correctament.
9:30h, sortida! 1,5km neutralitzats de carretera de baixada fins la cota 1350 m i fins sortir a una pista de cop bruscament a la dreta, amb graveta on hi ha una primera caiguda d’uns corredors passats de frenada. Enfilo ja amunt per pista pedregosa fins arribar al nucli de Neril, 1478m. 2 km de pujada intermitent alternant amb pista plana fins als 1630m, ja des d’aquí la pujada es fa constant fins la transició a 1957m, la Collada Tucarroya. Temps 00:47:08. Aparco la bici al seu lloc, entro en posició 59è. Comença tram a peu amb 2km amb poc desnivell, que m’ajuda a posar la músculs de les cames a lloc, em trobo bé, i amb bon ritme recupero posicions. Comença la pujada forta, fins ara per prats i segueixo trepitjant herbassar i algun tram rocós, molta pendent i ara es nota que les cames van al límit! m’enfilo per una carena ampla, més tard la carena s’estreny fins assolir el primer cim, 2412m, planejo per un tram tècnic i pedregós. Passo un coll i torno a pujar, sostre de la cursa, 2576m Tozal del Sellant, baixo fort fins un coll, torno a pujar aquest cop crestejant per un tram caòtic tarterós de pedra pissarra, faig de seguit 3 cims de 2500m, torno a baixar a un altre coll i m’enfilo fins un altre cim, 2512m, ja a partir d’aquí baixo fort fins a la transició, Collada Tucarroya. Després de baixar per fortes pendents tinc la planta dels peus sobrescalfada de la fricció de la herba dels prats, ja tinc ganes d’agafar la bici un altre cop. Entro a la transició en posició 37è, 01:42:07. El tercer tram, comparteix 3 km del 1er tram amb bici, de baixada aquest cop, torna a pujar 1km més 2km de pujades i baixades amb un tram molt bonic per un bosc amb molta pendent més de un 30%, torno a pujar una mica i començo un tram tècnic per un senderó pedregós i argila seca, fins creuar un rierol, passat aquest 500m de bici al coll per un senderó amb molta pendent. Prenc una pista encimentada molt dura, ja que estic a prop del poble i això no s’acaba, vaig al límit i trec tot el que em queda empenyent els pedals dret a la bici. Tram de baixada fins el poble i creuo la meta el 51è amb el temps de 03:03:56.

http://www.ocisport.net/ocisport.php?menu=videos&m=g

Cursa Pedraforca - Saldes 2011
14,2 km, D+ 1.298 m.
10-07-2011

8:45h. 1.200 m Saldes. Tot està preparat, ja fa estona que escalfo i estiraments. Ja ens criden que tots els participants passin pel control del sportident i ens col·loquem a la graella de sortida. El solet ja escalfa però l’aire es fresc, tot i així em poso no massa davant i a l’ombra i toca esperar l’hora de sortida, que es fa eterna. Em trobo l’Antonio Buqueras, company de club. Les 9h comença, pels carrers de Saldes s’enfila un correbous de més de 300 espartans amb un únic objectiu, superar els 1.298 m de desnivell en menys de 9km, al més pur estil Cuita al Sol o més. S’acaba els carrers i comença pista tot seguit ja el senderó pujant fort i comencen els 1ers embussos, pel meu cap penso: - tenia que haver-me posat més avant a la sortida!. Començo a avançar gent, ja que son pocs els Km que puc córrer ja que la pendent ho permet i s’ha d’aprofitar. Passat els embussos de gent, ara s’avança en fila formant els primers grups de gent, arribo al mirador del gresolet 1.567 m. M’enfilo fins al refugi Lluís Estasen, passat aquest una treva de 300 m corrent i comença la destralada, m’agafo els quàdriceps per empènyer i amunt. Pràcticament 1.000 m de desnivell des del refugi fins el Pollegó Superior, on des del Coll del Verdet començo pràcticament de 4 grapes ja que les cames no responen i necessito tirar de braços agafant-me a les preses i fissures de la paret de la canal que s’enfila sinuosa fins l’ avant-cim. Entre presa i presa de roca, sorpresa! Toco dins una fisura un grapat de gel, ahir va caure calamarsa aquí dalt i encara s’aguanta, fa fred, al meu sensor dèrmic calculo que dec estar a uns 12 ºC. Ja sóc d’alt! 1h45min, buff! Per fi, ara queda la baixada fins la enforcadura, delicada, amb centenars de roques en sable apuntant cap els meus genolls. Arribo a la enforcadura, em tapo els genolls pujant els compressors dels bessons i em lligo fort les trabuco i avall tartera! Amb estil telemark, vaig clavant els talons i els turmells dins el riu de pedres. S’acaba la tartera i m’endinso dins un bosc on la pendent no afluixa, això m’obliga a frenar una mica per no estavellar-me contra algun boix, les arrels de pi fan la guitza provocant alguna que altre relliscada. Ja vec Saldes, queda un 1Km, l’última apretada, ara queda una pista i un camí estret ziga-zaga. Arribada! 2h24min.